Acotamiento y apropiación de comunales. Un estudio de caso sobre las prácticas de propiedad y el individualismo agrario en la Cataluña del siglo XIX.

Autores/as

  • Lluís Serrano Jiménez Universitat de Girona

Palabras clave:

Cataluña, Comunales, Propiedad, Cerramientos, Ampurdán

Resumen

Los propietarios de los mansos, unidades de producción agraria que caracterizan las comarcas del nordeste catalán, fueron los protagonistas principales del proceso de cerramiento de tierras en la Cataluña del siglo XIX. Mostramos un caso de privatización con un peso destacado de la caza, una experiencia concreta de apropiación y acotamiento de comunales. Este proceso, dilatado en el tiempo, revela las dialécticas y las tensiones entre la voluntad de usurpación y la defensa de los intereses colectivos. El ejemplo, en su etapa final, se encuadra en unas prácticas de propiedad reflejadas a través de anuncios en los boletines provinciales (1851-1910), una documentación que muestra los esfuerzos discursivos de unos propietarios para preservar y excluir sus predios de todo tipo de usos y aprovechamientos. Esto se realizó mediante colocación de señales de privación de entrada y guardas jurados particulares patrullando y persiguiendo las prácticas consideradas contrarias a la propiedad.

Citas

ALLEN, R. C., 1992. Enclosure and the yeomen. Oxford: Clarendon Press. 376 p.

ANÓNIMO (un oficial del Ejército Español), 1858. La Guardia civil. Historia de esta institución y de todas las que se han conocido en España con destino a la persecución de malhechores, desde los tiempos más remotos hasta nuestros días. Madrid: Imprenta y Litografía militar del Atlas, a cargo de D. Antonio Pérez Dubrull. 840 p.

ANÓNIMO, 1913. Manual de policía rural. Madrid: El Consultor de los Ayuntamientos y de los Juzgados Municipales, Madrid, Administración calles Don Pedro, núm. 1. 967 p.

ALVARADO, J., 2001. Béns i usos comunals a Agullana (segles XVII-XX). Annals de l’Institut d'Estudis Empordanesos, núm. 34, pp. 249-268.

BADOSA, E., 1984. El cercamiento de tierras en Cataluña (1770-1820). Revista de Historia Económica, núm. 3, pp. 149-161.

BÉAUR, G, 2006. En un débat douteux. Les communaux, quels enjeux dans la France des XVIIIe–XIXe siècles, Revue d’Histoire Moderne et Contemporaine, núm 53, pp. 89-114.

BOSCH, M., CONGOST, R., y GIFRE, P., 1997. Los bandos. La lucha por el individualismo agrario en Cataluña: Primeras hipótesis (siglos XVII-XIX). Noticiario de Historia Agraria, núm. 13, pp. 65-88.

BOSCH, M., CONGOST, R., y GIFRE, P., 1999. Els bans. La lluita per l’individualisme agrari a Catalunya. Primeres hipòtesis (segles XVII-XIX). En R. CONGOST y Ll. TO, Homes, masos, història. La Catalunya del Nord-est (segles XI-XX). Girona: Institut de Llengua i Cultura Catalanes, UdG i Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pp. 299-328.

BLOCH, M., 1930. La lutte pour l’individualisme agraire dans la France du XVIIIe siècle, Première partie: l'œuvre des pouvoirs d'ancien régime. Annales d’Histoire Économique et Sociale, núm. 7, pp. 329-383.

BLOCH, M., 1930. La lutte pour l'individualisme agraire dans la France du XVIIIe siècle. Deuxième partie: conflits et résultats. Troisième partie : la Révolution et le «Grand Œuvre de la propriété». Annales d’Histoire Économique et Sociale, núm. 8, pp. 511-556.

BLOCH, M., 1978 [1933]. La Historia Rural Francesa, Barcelona: Crítica. 551 p.

BRAKENSIEK, S., 1994. Agrarian Individualism in North-Western Germany, 1770-1870, German History, núm. 12, núm. 2, pp. 137-179.

BUDÓ, J., 1982. L'estricnina amenaça la fauna de Cantallops. El Punt Diari, 8 de juliol de 1982, núm. 1.046, p. 7.

CASADO DE OTAOLA, S, 2010. Naturaleza patria. Ciencia y sentimiento de la naturaleza en la España del regeneracionismo. Madrid: Marcial Pons. 379 p.

CLAVAGUERA, J., 1990. Un monestir medieval a l’Albera. Revista de Girona, núm. 138, pp. 39-43.

CONSTANS, Ll. G., 1953. San Bartolome de Bell-lloc. Certamen históricoliterario de la Biblioteca del Palacio de Perelada de 1953. Fons Biblioteca fons del Palau de Peralada (Secció H. Reg. 1290). Inédito.

CONGOST, R., 1983. Las listas de los mayores contribuyentes de 1875. Agricultura y sociedad, núm. 27, pp. 289-375.

CONGOST, R., 1990. Els propietaris i els altres. Vic: Eumo editorial. 312 p.

CONGOST, R., 2000. Els darrers senyors de Cervià de Ter. Investigacions sobre el caràcter mutant de la propietat (segles XVIII-XX). Girona: Associació d’Història Rural, Centre de Recerca d’Història Rural (UdG) i Documenta Universitària. 304 p.

CONGOST, R., 2002. Comunales sin historia. La Catalunya de los masos o los problemas de una historia sin comunales. En S. DE DIOS [et al.] (coord.), Historia de la propiedad en España. Bienes comunales, pasado y presente: II encuentro interdisciplinar, Salamanca, 31 de mayo-3 de junio de 2000. Madrid: Colegio de Registradores de la Propiedad y Mercantiles de España, Centro de Estudios Registrales, pp. 293-328.

CONGOST, R., 2007. Tierras, leyes, historia, Estudios sobre “la gran obra de la propiedad”. Barcelona: Crítica. 352 p.

CONGOST, R. (Ed.), 2008, Dels capbreus al registre de la propietat. Drets, títols i usos socials de la informació a Catalunya (segles XIV-XX). Girona: Associació d’Història Rural de les comarques Gironines, Institut de Recerca Històrica, Documenta universitària. 390 p.

LANA, J.M., 2014. Esta especie de socialismo campesino… manso y tranquilo. Revista Mexicana de Sociología, Universidad Nacional Autónoma de México-Instituto de Investigaciones Sociales, México, núm. 76, pp. 167-197.

LÓPEZ GARRIDO, D., 1982. La Guardia Civil y los orígenes del Estado centralista. Barcelona: Crítica, 1982. 220 p.

LÓPEZ BARJA DE QUIROGA, J., RODRÍGUEZ RAMOS, L., y RUÍZ DE GORDEJUELA LÓPEZ, L., 1988. Códigos penales españoles. Recopilación y concordancias. Madrid: Akal. 1434 p.

MALLORQUÍ, E. (coord.), 2006. Toponímia, paisatge i cultura. Els noms de lloc des de la lingüística, la geografia i la història. Girona: Associació d’Història Rural de les comarques gironines, Centre de Recerca d’Història Rural (UdG) i Documenta Universitària.

PELLICER, M., 2003. Els tancaments de terres a Catalunya: fonts per a l’estudi d’una revolució silenciosa: 1714-1783. Girona: Treball de recerca de doctorat, UdG.

PELLICER, M., 2007. Los cercamientos de tierras en Cataluña. Fuentes para el estudio de una ‘revolución silenciosa’ (1714-1785). En R. CONGOST y J.M. LANA, Campos cerrados, debates abiertos. Análisis histórico y propiedad de la tierra en Europa (siglos XVI-XIX), Universidad Pública de Navarra, pp. 249-292.

SALA, P., 1997. Conflictividad rural en el monte comunal gerundense: pueblos y mansos ante el Estado interventor en la segunda mitad del s. XIX. Noticiario de Historia Agraria, núm. 13, pp. 105-124.

SERRANO, Ll., 2005. El monestir medieval de Sant Bartomeu de Bell-lloc (Cantallops - Alt Empordà). Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, núm. 38, Figueres, pp. 125-138.

SERRANO, Ll., 2010. 1808: mobilització, revolució i guerra. Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, núm. 51 (III Congrés d’Història de Girona: Guerra i poder en terres de frontera, 1792-1823), Girona, pp. 445-463.

SERRANO, Ll. y MARQUÈS, S., 2011. Josep Gumbau Serra (1862-1921), propietari, professor i intel•lectual empordanès. Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, núm. 42, pp. 297-328.

SERRANO, Ll., 2015. Els tancaments de terres a la Catalunya del segle XIX. Girona: Tesis Doctoral, Universitat de Girona.

SERRANO, Ll., 2016. Tancar la terra. Pràctiques de propietat i dinàmiques socials (Catalunya, 1850-1910). Girona, Associació d’Història Rural, Centre de Recerca d’Història Rural (UdG) i Documenta Universitària. 324 p.

SERRANO, Ll., 2016b. Cantallops i els camins públics. Empordà, Setmanari de l'Alt Empordà, 13 de setembre, p. 16.

SERRANO, Ll., 2017. Caza y cerramientos de tierras en la Cataluña del siglo XIX. En M.F BARCOS, S. LANTERI y D. MARINO (dirs.), Tierra, agua y monte. Estudios sobre derechos de propiedad en América, Europa y África (siglos XIX y XX). Buenos Aires: Ed. Teseo, pp. 161-193.

TOLIVAR ALAS, L., 2008. Concurrencia de sanciones: una construcción inacabada. Documentación Administrativa, núm. 280-281, pp. 133-157.

THOMPSON, E. P., 2001 [1991]. Costumbres en común, Barcelona: Crítica. 608 p.

THOMPSON, E.P. 2010 [1975]. Los orígenes de la Ley Negra. Un episodio de la historia criminal inglesa, Buenos Aires, Siglo XXI. 414 p.

VILAR, P., 1966. Pastura i closa. Catalunya dins l’Espanya moderna, vol. III, Barcelona: Edicions 62, pp. 245-253.

Descargas

Publicado

2020-06-30

Número

Sección

Dossier